"(...) como si volviéramos al punto en el que lo dejamos el año pasado y siguiéramos con el viaje." La idea de l'Alexis m'ha fet pensar amb la forma de l'espiral; el nostre trajecte vital com un espiral en la que tornem gairebé al mateix punt on erem l'any passat però a uns mil.límetres de distància: ni ell ni jo som exactament els mateixos.
I diu la filosofía oriental que res no neix ni mor, sinó que tot es transforma. Tot és "qi" en transformació. Res és igual a ahir, ni res serà igual demà. Segurament si molts de nosaltres acceptéssim la "no permanència" de les coses aprendriem a viure d'una manera molt més fluïda, sense tantes pors, sense tantes exigències a nosaltres i als altres, sense tanta energia gastada per mantenir el control de tot. No és fàcil, alguns "estamos en ello".
Però bé, el cas és que buscant una imatge d'una forma espiral per posar en aquest comentari... taxán!!!!!... he trobat aquest fantàstic article sobre Murakami i els espirals. Coincidència???? Què va! Jo crec que el que passa és que tot està relacionat! Aquí un fragment: "Lo que sucede es que Murakami avanza en espiral, en cada libro toca los mismos puntos, ampliando su eje y su perspectiva. Regresa, da la vuelta y, poco a poco, va construyendo una historia tejida en todos sus libros. Como él mismo escribe en Al sur de la frontera, al oeste del sol: "Cuando escuchaba concentrado y con los ojos cerrados, podía ver cómo, del eco de esa música, nacían diversas espirales. Surgía una espiral y, de esa espiral, surgía otra distinta. Y la segunda espiral se entrelazaba con una tercera. Y esas espirales, vistas con los ojos del presente, poseían una cualidad conceptual y abstracta […] pero no era algo que pudiera contarse a otra persona con las palabras que yo usaba entonces […] y ni siquiera sabía si lo que sentía era digno de ser expresado con palabras." Así es la obra de Murakami, espirales que crean nuevas espirales, volutas de humo que se escapan en cada lectura."
I diu la filosofía oriental que res no neix ni mor, sinó que tot es transforma. Tot és "qi" en transformació. Res és igual a ahir, ni res serà igual demà. Segurament si molts de nosaltres acceptéssim la "no permanència" de les coses aprendriem a viure d'una manera molt més fluïda, sense tantes pors, sense tantes exigències a nosaltres i als altres, sense tanta energia gastada per mantenir el control de tot. No és fàcil, alguns "estamos en ello".
Però bé, el cas és que buscant una imatge d'una forma espiral per posar en aquest comentari... taxán!!!!!... he trobat aquest fantàstic article sobre Murakami i els espirals. Coincidència???? Què va! Jo crec que el que passa és que tot està relacionat! Aquí un fragment: "Lo que sucede es que Murakami avanza en espiral, en cada libro toca los mismos puntos, ampliando su eje y su perspectiva. Regresa, da la vuelta y, poco a poco, va construyendo una historia tejida en todos sus libros. Como él mismo escribe en Al sur de la frontera, al oeste del sol: "Cuando escuchaba concentrado y con los ojos cerrados, podía ver cómo, del eco de esa música, nacían diversas espirales. Surgía una espiral y, de esa espiral, surgía otra distinta. Y la segunda espiral se entrelazaba con una tercera. Y esas espirales, vistas con los ojos del presente, poseían una cualidad conceptual y abstracta […] pero no era algo que pudiera contarse a otra persona con las palabras que yo usaba entonces […] y ni siquiera sabía si lo que sentía era digno de ser expresado con palabras." Así es la obra de Murakami, espirales que crean nuevas espirales, volutas de humo que se escapan en cada lectura."
I més coses, Alexis!, haurem de buscar el llibre "Ikkyu" de Hisashi Sakyguchi!
